DEL FOC A LES BRASES

El Tribunal Constitucional tomba el cinquè esbós de sentència de l’Estatut per 6 a 4 i el conservador Guillermo Jiménez assumeix la ponència. El mandat del redactor expirava l'any 2007. http://www.avui.es/

Josep Maria Terricabras

Catedràtic de filosofia UdG

Gràcies!

Que, després de més de tres anys, els supervivents del Constitucional espanyol no hagin estat capaços de posar-se d’acord sobre l’Estatut de Catalunya, confirma que la sentència buscada no és simplement jurídica sinó profundament política i ideològica. Per això els costa tant posar-se d’acord: els uns fan costat al PSOE –que accepta un Estatut llimat i tatuat–, els altres pateixen, amb el PP, catalanofòbia.

El Constitucional és un òrgan polític que té el poder antidemocràtic de retocar i rebutjar allò que el poble ha decidit a les urnes. Democràticament parlant, això és una aberració. Els membres del tribunal no haurien d’haver acceptat de fer aquest paperot. Però ho han acceptat, per obediència deguda a qui els dóna i manté la feina.
Què passarà ara? Dues coses segures: a) algun dia (ells compten per quinquennis), hi haurà sentència, amb acord negatiu, sempre molt baix; b) La indignació democràtica anirà fent créixer l’independentisme català. Amb gent així, tenim molta sort. Gràcies.

Alfons López Tena

Vocal CGPJ 2001-2008

Per què en diuen tribunal?

Més a prop de Caracas que d’Europa, la paròdia de tribunal que és el Constitucional espanyol no ha estat capaç en més de tres anys de dictar sentència contra l’Estatut. Empatats els seus membres entre 6 socialistes i 6 populars des d’abril del 2004, primer es van dedicar a desempatar recusant uns i altres els del sector contrari, guanyant primer els populars però recuperant l’empat els socialistes gràcies a la divina providència (segons els malèvols, ajudada pel CNI).

Tres són els sectors contra l’Estatut: 4 socialistes heavies que es conformen amb 15 amputacions; 3 hiperheavies, que volen amputar-ne més (1 socialista, nomenat directament per Zapatero, i 2 populars); i 3 populars gore, que volen amputar-ho tot. Tots 10, però, coincideixen en dues coses: allò no amputat serà castrat químicament, declarant que els articles sobrevivents no tenen cap eficàcia ni aplicació mentre el govern i les Corts espanyols no reformin la normativa espanyola; que no tenen cap obligació de fer-ho perquè l’Estatut no els obliga a res; i que l’Estatut no només està per sota de la Constitució espanyola, sinó de tota la normativa espanyola present i futura. També coincideixen en el descrèdit d’una justícia espanyola considerada internacionalment (Fòrum de Davos) menys imparcial i independent que la d’Egipte, Botswana o Nepal.

Refusades cinc successives ponències heavies, cada cop més endurides, ara és el torn dels hiperheavies, que s’acostaran als gore a la recerca d’una sentència (sic) entre skin i punkie, que a la castració química afegeixi molta més sang i molt més fetge. Mentre no la facin, el PP prorrogarà el mandat dels magistrats (sic), i al novembre només 3 dels 10 no estaran caducats. Sol dir-se a Catalunya que un Estatut aprovat pels catalans en referèndum s’ha de respectar, i que un tribunal ha d’aplicar la llei imparcialment, però els espanyols no pensen així, responen a dos propòsits: A los catalanes hay que ponerlos en su sitio & Que se note quien manda. Només ens volen als catalans per insultar-nos, robar-nos i manar-nos. Per dignitat, anem-nos-en.