NO PASSAREU!!!
Poeta de la transició. Poesia antibel•licista:
Apel•les Mestres va escriure el seu famós poema La Cançó dels Invadits més conegut per “No Passareu”, a rel de la invasió de Bèlgica per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial.
El 1915, el recull de poemes Flors de Sang va ser distingit amb l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona. Posteriorment, el 1917, es va publicar ampliat, allà ja hi figurava el poema La Cançó dels Invadits, junt a d’altres poemes antibel•licistes que havien anat apareixent en diverses publicacions. El mateix 1917 publicaria el recull de poemes èpics Atila, inspirats en bona part per la indignació que li havia causat la pèrdua del seu gran amic Enric Granados, que va morir el 1916 al Canal de la Mànega, en ser torpedinat per un submarí alemany el vaixell “Sussex” en el que viatjava el genial músic que retornava de Nova York, on havia estrenat la versió escènica de Goyescas, i havia endarrerit el seu retorn per tal d’atendre la sol•licitud d’oferir un concert a la Casa Blanca.
(No confondre aquest vaixell amb un homònim seu de bandera britànica, enfonsat a causa d’una tempesta el 1694 prop de Gibraltar.)
La Cançó dels Invadits, va ser presa per bandera tant pels voluntaris catalans aliats, com per la resistència francesa, assolint una gran popularitat. Com a testimoni, podem trobar a la plaça de la població rossellonenca d’Illa (Ylle sur Tet) un monument amb la inscripció “No Passareu”.
El 1916, Apel•les Mestres junt a d’altres personalitat barcelonines, participà convidat en un gran míting a Perpinyà, on recità el “No Passareu” acollit amb un entusiasme sense precedents per part dels congregats. Una versió del “No Passareu” per a veu i piano, musicada pel propi Apel•les Mestres es va publicar a França.
El 1920, Apel•les Mestres, al seu domicili del passatge Permanyer de Barcelona, va rebre la visita del Mariscal Jofre, en representació del president de la República Francesa, per tal de distingir-lo com a cavaller de la Legió d’Honor, pel seu poema La Cançó dels Invadits. Pel mateix motiu fou també guardonat amb les Palmes Acadèmiques de França.
El 19 de juliol de 1936, moria Apel•les Mestres, el mateix dia que Barcelona era envaïda per les tropes franquistes. La resistència republicana va rescatar el poema "No Passareu", adoptant-lo com a bandera, i fent-ne una distribució en forma de pamflets, assolint de nou una gran, però lamentablement efímera, popularitat.
La Cançó dels Invadits
No passareu! Y si passeu,
serà demunt un clap de cendra;
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Més no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! Y si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes, no serà! Per mes que feu,
no passareu!
No passareu! Y si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
y el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes, no serà! Per mes que feu,
no passareu!
A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però ¿què hi fa, si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per xo cantem: ”Per mes que feu,
enviat per ramon-arcarons a la/es
3:45 a. m.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici