UN ENEMIC DEL POBLE

Salvat-Papasseit s'allunya del socialisme col•lectiu i bascula cap a un individualisme, més o menys anarquitzant, de rel nietzschiana. En unes notes autobiogràfiques publicades a Un enemic del Poble, núm. 7, confessa:

Jo no prometo res. Jo només camino. [...] Jo no sé el que em proposo. [...] Jo no vullallistar-me sota de cap bandera. Són el ver distintiu de les grans opressions. Àdhuc el Socialisme n'és una nova forma, d'opressió, perquè és un estat nou seguidor de l'Estat. Seré ara el glosador de la divina Acràcia, de l'Acràcia impossible en la vida dels homes,que no senten desig d'una Era millor.