diumenge, 9 de novembre del 2008

A Josep Maria Arcarons i Marcet (1930-2008)



A Josep Maria Arcarons i Marcet (1930-2008), un home del seu temps, que li va tocar viure una guerra INCIVIL, una postguerra INCIVIL, i una vida d'un temps i d'un país INCIVIL.

"“La vida és bella”
LA VIDA ES BELLA (BSO) de Nicola Piovani.

"Jo,
En veure que somrius,
Sóc
El nen que vaig ser ahir.
Si jo vetllo pels teus somnis,
La por ja no vindrà i així sabràs que viure és molt bonic.
Van
Mil llàgrimes al mar.
Tu
Mai no em veuràs plorar.
És que la teva alegria
Amaina el meu dolor i així jo sé que viure és molt bonic.
Sí,
el meu cor sempre serà
Allà on sigui el teu cor si tu no deixes de lluitar.
I
Mai no perdis la il·lusió
Mai no oblidis que al final hi haurà un lloc per a l’amor.
Tu
No deixis de jugar
No
No paris de somiar
Que una nit la tristesa de cop se n’anirà i així sabràs que viure és
molt bonic.
Que una nit la tristesa de cop se n’anirà i així sabràs que viure és
molt bonic.
de cop se n’anirà i així sabràs que viure és molt bonic.
"

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici